Laura Freijo: “Per les Olimpíades de Barcelona tothom va començar a tirar petards i coets i jo vaig començar a escriure pensapoamientos”

Entrevista de Mar Armengol

Laura Freijo és poetessa, dramaturga i periodista. Es troba present en els recitals del Café de les Delícies, dintre de la plataforma Dona Cançó, i forma part de l’associació de creadores escèniques Projecte Vaca. Com a periodista, és la responsable de comunicació de la Revista Hamlet. Amb Soy lo que estás buscando, un dels seus darrers cançoners, Freijo tracta de manera irònica però sentida la temàtica de l’amor. La seva creativitat no té límits, ella escriu a totes hores, i les ganes de transmetre els pensapoamientos que escriu al públic són igual de grans. Però què és un pensapoamiento? Ahir, Laura Freijo  ens ho va explicar abans de realitzar la performance de Soy lo que estás buscando a la La Papa, un dels centres culturals on periòdicament ofereix recitals:

Fotografia de Mar Armengol 

– Què és un “pensapoamiento”?

La definició exacta és una composició poètica a mig camí entre el pensament i el poema. La paraula “pensapoamiento” és una barreja entre aquestes paraules, “pensament” i “poema”.

– Tu has inventat aquest concepte?

Sí, però ara tot just estic llegint la poesia completa d’Alberto Caeiro, un dels heterònims de Fernando Pessoa. Ell és un poeta panteista, la Natura és Déu per a ell, i crec que barreja pensament i poema d’una manera que em recorda a com ho faig jo, tot i que ell té un to més solemne i en general jo sóc més irònica. Així que crec que hi ha antecedents però el nom li he posat jo. En realitat tot està inventat, res no és original i com a mínim aspiro a alguna cosa pròpia, si no és original.

– El “pensapoamiento” té data de naixement?

El primer poema que vaig escriure va ser un dedicat a la mare quan tenia 10 anys, i el trobo “horrible” però molt sentit [riu]. Amb el primer amor vaig tornar a escriure poemes, deuria ser l’any 92, i després ho vaig deixar fins al ’98 i des d’aleshores no he parat d’escriure. Potser sempre he dut els pensapoamientos a dintre, però si s’hagués de fixar una data, seria el ’92. Per les Olimpíades de Barcelona, tothom va començar a tirar petards i coets i jo vaig començar a escriure pensapoamientos.

Un part de la performance de “Soy lo que estás buscando” és en rap. Fotografia de Mar Armengol 

La primera vegada que vaig presentar els pensapoamientos en públic va ser en motiu de la nova inauguració del Círcol Maldà, el 2009. M’hi va convidar Albert Tola, poeta, dramaturg i escriptor. Juntament amb ell i Eva Hibernia formem el grup ‘In crescendo’. Jo aleshores treballava a la ràdio i el meu amic em va demanar que fes un tria divertida de poemes i la comunicació amb el públic va ser brutal. Jo no parlo de la qualitat sinó de si el què faig arriba o no, i de si a l’altre li serveix.

L’any següent del Círcol Maldà, es va celebrar el VACABARET, en motiu del desè aniversari del Novembre Vaca – sóc membre del Projecte Vaca -. Allà hi van participar diverses artistes i jo hi vaig intervenir un minuts. Davant d’un públic de 100 persones, vaig connectar moltíssim amb els espectadors. De tant fer-ho agafes taules i fins i tot de les actuacions que van malament aprens. Després del Vaca Cabaret, l’Alícia Martel em va dir que actués amb les cantautores de Dona Cançó.

– El concepte fonamental dels pensapoamientos és l’amor?

No sempre però en l’espectacle de Soy lo que estás buscando sí; aquesta és una dramatúrgia de poemes basats en l’amor viscut, inventat, sentir, imaginat, projectat… Pensava que era una manera de connectar perquè tothom ha viscut l’amor i s’hi pot sentir identificat. Però de pensapoamientos n’hi ha de més metafísics, quotidians, materials, plàstics, hi ha una mica de tot, i també existencialistes, pessimistes…

– Quins són els teus referents?

En tinc molts…! Cristina Peri Rossi, Gloria Fuertes, Wislawa Szymborska, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez,  Antonio Machado, Joan Margarit, Montserrat Abelló, Lorca… n’hi ha tants i tantes… També Jaime Gil de de Biedma, Pablo Neruda, que no m’encanta però també, i per descomptat Pepe Rubianes i Miguel Gila.

– A més de Soy lo que estás buscando, hi ha altres cançoners de pensapoamientos?

Hi ha Las caras B, que vaig estrenar el 18 de febrer a la Bibliomusicineteca. Aquest cançoner té autorretrats, conceptes d’estil, què entenc jo per ser poeta i la poesia… És un poemari de caràcter “yoísta”, un terme de Gloria Fuertes: trec pensapoamientos de les meves vivències, reals o no – considero que hi ha una realitat que no és material però que existeix perquè des del moment que sentim hi ha una existència, que també és vàlida -. De vegades els pensapoamientos t’atrapen i els escric; vaig pel metro i escric; m’enamoro i escric; visc i escric perquè mediatitzo la vida a través de l’escriure.

Portada del cançoner. Per Rafael Arjona 

– En els teus cançoners conflueixen diversos llenguatges, com ara campanyes electorals, remakes…

En el darrer cançoner que he fet, Algún lugar en el mundo, incloc fins i tot un bonus track…

– Per escriure els pensapoamientos fas servir tant el català com el castellà, com és això?

Ho explico al recital: la meva llengua emocional és el castellà però sóc bilingüe, encara que hi ha coses que les has d’explicar en el meu idioma. Sempre estic escrivint, vaig amb la llibreta a tot arreu. Pel que fa als idiomes, he pogut comprovar pel bloc de pensapoamientos que em visita molta gent d’Estats Units perquè hi ha l’opció del traductor en castellà, que és força literal però l’estructura dels poemes és senzilla, així que es pot traduir.

Laura Freijo va comptar amb l’acompanyamemt d’Esteban Matuké en el rap. Fotografia de Mar Armengol 

– A més de poesia, també ets dramaturga, periodista… Fas de tot?

Sí, faig una mica de tot i no sé si ho faig sempre bé…

– Has actuat amb actius com Carme Poll i Itziar Castro…

Les actrius Carme Poll i Itziar Castro, entre d’altres, van representar El rap de Lady M (2010), una obra meva, dirigida per Ariadna Martí que es va estrenar al Festival Novembre VACA 2010 i que el 2011 es va presentar al Teatre Tantarantana. Aquesta obra també va ser finalista dels Premis UNNIM de Teatre, amb la producció de Projecte VACA. D’altra banda, vaig interptretar amb aquestes dues actrius  ¿Te enrollarías con Woody Allen?, obra que vaig escriure i dirigir en aquest cas. M’ho passo molt bé i estic molt creativa; ara vull acabar d’escriure dos o tres esborranys d’obres i em caldria un temps més intimista… però actuarem avui!

– Quins són els punts de difusió de la teva obra?

Per Internet, a la meva web i als dos blogs: pensapoamientos ithelesbiansisters, a més del meu facebook personal i el twitter; allà ho penjo tot, si em dóna temps. Properament, al Barcelona Poesia estaré a la Casa dels Contes. Vaig fent i tot suma; feina feta no fa nosa perquè de totes les actuacions aprens.

Moltes gràcies, Laura!